diumenge, 23 de setembre del 2007

Minyons de Terrassa per uns moments!

De petit ja m'agradaven els castells. Sempre els veia per la televisió els vespres de diumenge durant la temporada castellera. De més gran he pres el costum d'anar per les festes de la Mercè a la diada castellera amb les colles convidades. Enguany el Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa. ELs anfitrions no han tingut el dia i s'han hagut de conformar amb csatells de 8, la torre de vuit i el 4 de 8, ja que el 4 de 9 amb folre s'ha quedat amb 2 intents desmuntats. Els de Vilafranca, que són els amos d'això (que ningú s'enfadi!!), han fet una actuació ben bona, amb la torre de 9 amb folre i manilles, el pilar de 8 amb folre i manilles i un 4 de 9 amb folre. Per la seva part els Minyons (o Mitjons , com s'entossudia a dir un vailet) han fet un i2d9fm, 3d9f, 4d9f, i dos pilars de 5 per acabar.




El millor del dia ha arribat quan els Minyons han decidit tirar el 2d9fm. És un castell de molta gent i anaven una mica curts de personal, així que han demanat als castellers de Barcelona una mica d'ajuda, però també d'aquells/es que estavem a les primeres files de públic. I així ha estat com, gairebé sense adonar-nos, hem acabat a la pinya. Et poses allà i realment te n'adones quan sents el cap de colla (allà dins es sent tot! tot! tot!) que va tirant pisos amunt. Sonen gralles, el cor a 1000! Sisens amunt! Xiuxiueg a la plaça, anem bé, oi? Dosos amunt! això va de serio que diuen. Anna amunt! Collons, aquesta és l'aixecadora. Carmen amunt! La gent comença a alçar la veu. Això és que deuen estar arribant! De sobte se sent un crit de llàstima! Ohhhhh! Notes que alguna cosa no va bé. S'ha fet llenya quan l'anxaneta arribava a fer la motxilla als dosos. I des d'allà baix es sent que ha passat com si miressis el castell des de fora. "Hem" estat ben a prop d'aconseguir carregar el castell.




Ha estat una d'aquelles experiències que no s'obliden. Uns moment en els que vius de prop el que significa ser casteller. El treball d'equip, fer pinya, l'esforç de tots per la causa mútua. En dies com aquests és quan surt aquest sentiment que tenim que fa que ens enorgullim de les nostres tradicions i de la nostra cultura, i de tota la gent que fa perque perduri, i en la que per uns moment m'hi he sentit com un més. Som Catalans i puc dir que n'estic ben orgullós de ser-ho!! Casteller per un dia, m'ha agradat l'experiència i espero poder repetir-ho!


Salut!


Valor, Força, Equilibri i Seny!
Les fotos són dels Castellers de Vilafranca i el seu 2 de 9 amb folre i manilles. Minyons de Terrassa amb el 3 de 9 amb folre i l'Anna, la seva acotxadora.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Joer quina motivada de text! sí senyor!! això és una pàgina al dia osties!!

aviam ... avui ha estat el primer cop que jo recordi que em foto a la pinya d´un castell i deu ni do la sensació. No pensava que fos d' aquesta manera. És força potent tant si cau com si es carrega diria perquè son dues sensacions penso que molt diferents. Avui, però, nosaltres només hem viscut la que el castell cau però igualment ha estat molt interessant. M ´ha encantat, ua! en serio! brutal! xD

Just quan la pinya ja està tota "lligada" que notes una pressió darrera i davant teu. Que notes que el xou comença, que no et pots moure pq estas molt ben subjectat amb la resta de la gent i que ja no saps on tens la ma o amb ki l´estas roçant, però que tampoc tens cap mania ... quan sents el cap de colla com si t´estigues parlant a tu i la seva veu et tranqulitza, quan sents que pugen els sisens i penses: LA PUTA! la de gent que hi ha sobre meu (mes o menys) xD ... quan sents tots els comentaris que es diuen entre ells d' indicacions i coses durant un castell ... son sensacions de puta mare. Questió de tancar els ulls.... i força, salut i sort!!

Ha estat de puta mare!! llàstima que avui triguessin una mica entre castell i castell,a més tenia una sed que te cagash!... xro, no me'n penedeixo pas d´haver dormir dos horetes només per poder.hi anar!! genial! ;)

Fins demà crack! bona nit!