Adéu Gala

Després de tants anys amb nosaltres disfrutant de la teva companyia t’hem de dir adéu. Ens quedem amb molts records i vivències, moltes estones junts que mai oblidarem, ni nosaltres ni la Pantera. Adéu.

Primer assaig amb la Colla Jove de l'Hospitalet

Després d'un temps valorant les diferents opcions, intentant compaginar totes les aficions, m'he decidit a fer el pas i divendres per fí vaig anar a l'assaig de la Colla Jove de l'Hospitalet.

Vaig arribar uns 20 minuts abans de l'hora per fer l'assaig dels adults i potser per això l'entrada va ser més tranquil·la. Ràpidament em van acollir i em van ensenyar a posar-me la faixa. Tot seguit la primera prova, deixar a la canalla que pugés. I aquí la primera anècdota quan una petitona deia que no perqué deia que sóc massa alt. Finalment hi va pujar.

Després la cosa es va complicar més ja que volien que intentés pujar, i es clar em feia gràcia però alhora respecte.  La primera passa (en diuen fer la pinça) és la més difícil i la més tècnica així que em va caldre una mica d'ajuda. Després va ser una mica més fàcil però no gaire més. La posició amb els genolls cap endins i la flexió de cames (literalment recolzant les canyelles o canelles al clatell del que tens abaix) resulta difícil d'agafar a la primera i més si et demanen que et tiris enrera (quan tu creus que ja ho estàs fent i penses que cauràs) però més o menys es va aconseguir i vaig aguantar l'equilibri abans de baixar amb més facilitat de la que m'hauria esperat ja que vaig trobar ràpidament la faix del baix.

I l'estrena en una estructura va venir amb un p4 (pilar de 4) amb segons a terra, o el que és el mateix, un servidor fent de segon però amb els peus a terra i no pas al segon pis. Potser algún dia em trobeu de segon en un p4! jejeje.  En aquell moment vaig entendre perqué un pilar pateix amb les motxiles de la canalla.  Tot va sortir bé i l'assaig continuava amb normalitat. Més endevant, després de provar unes altres estructures on feia d'hipotètic lateral em va arribar el torn de provar un 3de6 primer a la rengla i després a la plena.

I amb això vaig tenir suficient per a poder dir que fer castells és fer esport, una tradició però esport. I és que un acaba esbofegant quan baixa tothom. Realment s'ha de fer un treball amb l'estòmag que no hauria pensat abans. Al final encara allisaré la panxa! jejeje

En resum puc dir que ha estat una gran experiència i que no acaba aquí. Que serà el primer de molts dies, o això espero, perqué en un sol dia sento aquesta colla com meva. Un grup de gent agradable i simpàtica que m'ha acollit amb els braços oberts i que m'han fet sentir molt a gust en el primer dia. Un bon regal per començar a celebrar el meu 30è aniversari.  Espero poder celebrar-ne molts més amb ells!

Gràcies per l'acollida a tota la Colla Jove!

http://collajovelh.wordpress.com/