El millor del dia ha arribat quan els Minyons han decidit tirar el 2d9fm. És un castell de molta gent i anaven una mica curts de personal, així que han demanat als castellers de Barcelona una mica d'ajuda, però també d'aquells/es que estavem a les primeres files de públic. I així ha estat com, gairebé sense adonar-nos, hem acabat a la pinya. Et poses allà i realment te n'adones quan sents el cap de colla (allà dins es sent tot! tot! tot!) que va tirant pisos amunt. Sonen gralles, el cor a 1000! Sisens amunt! Xiuxiueg a la plaça, anem bé, oi? Dosos amunt! això va de serio que diuen. Anna amunt! Collons, aquesta és l'aixecadora. Carmen amunt! La gent comença a alçar la veu. Això és que deuen estar arribant! De sobte se sent un crit de llàstima! Ohhhhh! Notes que alguna cosa no va bé. S'ha fet llenya quan l'anxaneta arribava a fer la motxilla als dosos. I des d'allà baix es sent que ha passat com si miressis el castell des de fora. "Hem" estat ben a prop d'aconseguir carregar el castell.
Ha estat una d'aquelles experiències que no s'obliden. Uns moment en els que vius de prop el que significa ser casteller. El treball d'equip, fer pinya, l'esforç de tots per la causa mútua. En dies com aquests és quan surt aquest sentiment que tenim que fa que ens enorgullim de les nostres tradicions i de la nostra cultura, i de tota la gent que fa perque perduri, i en la que per uns moment m'hi he sentit com un més. Som Catalans i puc dir que n'estic ben orgullós de ser-ho!! Casteller per un dia, m'ha agradat l'experiència i espero poder repetir-ho!
Salut!
Valor, Força, Equilibri i Seny!
Les fotos són dels Castellers de Vilafranca i el seu 2 de 9 amb folre i manilles. Minyons de Terrassa amb el 3 de 9 amb folre i l'Anna, la seva acotxadora.