Ha estat un gran cap de setmana. Crec que haurà de passar moooolt de temps abans no l'oblidi. El gruix del grup hi va arribar al matí, mentre que els dos treballadors hi vam arribar quan ja era de nit. El viatge tranquil, xerrant i escoltant música. Arribem a la casa i començo a flipar amb la masia-castell que havíem llogat! Només entrar i veure aquella cuina amb la típica pica, que em recordava a la de casa dels avis, em fa fer pensar en les èpoques que passava no gaire lluny d'allà durant l'estiu. La resta de la casa del mateix estil, tot molt ben cuidat. Aquella "aula" de fumadors (oi Lau?) en la que vàrem passar tantes estones i l'habitació (groga?) on vam acabar dormint tots i que realment era la joia de la casa, ja que tota la façana tenia finestres i rebia molta llum i es podíen veure bé les vistes. També cal parlar de la terrassa. Quin gran esmorzar!! Si fes una mica més de calor i tinguéssim més temps l'hauríem pogut disfrutar tant!
Castellterçol és un poble on el temps passa una mica diferent. Acabes de dinar i ja és de nit! En canvi, a Barcelona, dines i encara hi ha sol. Curiós, oi? Deu ser el que té dinar a les 17h, sopar a les 23h i esmorzar cap a les 12h jejeje. És cert, no vam fer cap sortida cultural ni excursions ni res de res, però que importa si estàs amb gent amb la que estàs tan a gust? A la nostra manera vam a profitar el temps, xerrant, cantant i sobretot descansant i coneixent-nos una mica més. I és aquí d'on trec la millor experiència del viatge, haver-vos conegut una mica més!
Espero que ben aviat, i si el calendari universitari ens ho permet, podrem fer un altre viatge i si pot ser d'una durada més gran, que ens permeti un relax més gran i fer una mica més de vida entre nosaltres!
Les frases frikis del viatge (i tant que n'hi han hagut!) espero poder tenir-les aviat!
Cançó del viatge: Que tinguem sort - Lluís Llach
Petonets! Fins aviat!
Entrades
2 comentaris:
Bones!!!
Una curiositat... com és que sempre que hi ha un grup de gent, una guitarra i uns quants dies de vida social... la cançó que acaba sent la "cançó del viatge" és el "que tinguem sort?". Tinc una amiga que cada vegada que la sent i estem en colla o que me'n fa referència me'n parla com "la banda sonora d'Itàlia"... i d'això farà ja 4 anys...
Doncs bé, després d'aquest incís, dir que m'alegro de què fossin uns dies tan grans i d cara al futur, com diu la cançó "que tinguem sort"!
Salut!
Cert ... jo no oblidaré mai aquesta sortideta. Està clar! ;)
Rub, no era l' habitació groga, era la blavaaaaaaaa locoooo!!! :P jajajaj allà dormiem a la blava-pro xD
i sí... tot cert el què has dit, i lo dels horaris també, tot i que no eren les 12h quan esmorzavem sino la 13h ... i sopavem quan ens sortia dels nassos diria, com tot, que eren les 00h o 00h i algo ... pq recordo que un dia a la 1h i algo enkra sopavem... xD seeeeeeeh!!
El "que tinguem sort" és fonamental i la guitarra... no veas! per mi, sí :) clarament!!
Espero que ho poguem repetir però també amb qui faltava, ja m' entens, si pué ser! :)
Un petonàs nèeeeeeeeeeen!!! dilluns apa som-hi altre cop!! xD
aupa la masia de castellterçol! ... jo sinceramtn quan ens la van ensenyar no em va enamorar pq la vaig trobar mlt fosca, sola, freda... però joer! al instal·lar.ho tot, obrir totes les llums i trobar-thi ... PRECIOSA! deu meu, ES QUE PRECIOSA! era una monada allò xD no m ho hagues pensat mai akell troç de casa pel preu que era i per tots nosaltres ... ua!!
:) un narru!! :) (K)
Publica un comentari a l'entrada